Les organitzacions ferroviàries estan augmentant l'ús de diagnòstics a bord, sensors a la via, inspecció remota, anàlisi d'imatges, monitoratge tèrmic, mesura de vibracions i recollida automatitzada de geometria. Aquestes tecnologies permeten revisar l'estat dels actius amb més freqüència i poden reduir la dependència dels mètodes d'inspecció que requereixen que el personal entri a la zona operativa del ferrocarril.

Les prioritats de manteniment es determinen cada cop més per una combinació de l'estat, la probabilitat de fallada, les conseqüències operatives, la importància per a la seguretat i les limitacions d'accés. Això permet a les organitzacions distingir entre el deteriorament que es pot monitorar i els defectes que requereixen una intervenció immediata.

Els trens en servei poden recollir informació sobre la via i la infraestructura circumdant durant el funcionament normal. Els sensors poden identificar el moviment, la vibració, els impactes, els canvis de geometria, les condicions de calçada i altres indicadors del rendiment dels actius. Això crea la possibilitat de cobrir la xarxa amb més freqüència sense necessitat d'un tren de mesurament dedicat per a cada activitat de monitoratge.

Les enquestes periòdiques proporcionen un registre precís en un moment definit. El seguiment continu o repetit afegeix informació sobre la rapidesa amb què canvien les condicions. Això és especialment valuós en aquells llocs on el moviment d'infraestructures, l'activitat de construcció, els moviments de terra, les restriccions d'aclarida o les condicions ambientals creen un risc canviant.

Els sistemes de gestió d'actius s'estan connectant cada cop més amb els registres d'inspecció, les ordres de treball, les dades d'estat, la informació geogràfica, el rendiment operatiu i la planificació financera. La UIC defineix la gestió d'actius ferroviaris com la coordinació de sistemes, mètodes, procediments i eines per optimitzar el cost, el rendiment i el risc al llarg de tot el cicle de vida de la infraestructura.

La IA pot ajudar a identificar patrons en grans volums de dades de sensors i de manteniment. Les aplicacions ferroviàries actuals inclouen el reconeixement de defectes, la detecció d'anomalies, la modelització de la degradació i la predicció del manteniment. Aquests sistemes encara requereixen una governança tècnica. Els resultats han de ser traçables, validats i revisats tenint en compte les conseqüències de seguretat i operatives d'una predicció incorrecta.

Els sistemes de satèl·lit i les dades d'observació de la Terra s'estan considerant cada cop més per al monitoratge d'infraestructures, la gestió d'actius i el manteniment predictiu. L'Agència Ferroviària de la Unió Europea ha identificat aplicacions que utilitzen dades de Galileo, EGNOS i Copernicus per monitorar la infraestructura ferroviària i el seu entorn.