El DPP forma part del Reglament Europeu d'Ecodisseny (ESPR) (Reglament (UE) 2024/1781), que va entrar en vigor el 2024. L'ESPR proporciona el marc; els requisits específics de sostenibilitat s'estableixen mitjançant actes legislatives específics de producte o horitzontals. El DPP serveix de pont tècnic que fa que aquesta informació sigui accessible digitalment, i també s'incorpora a altres marcs normatius, com ara els reglaments sobre bateries i joguines.

A partir del 18 de febrer de 2027, el passaport de la bateria serà obligatori a la UE. S'espera que els tèxtils segueixin el 2027, i l'acer, l'alumini, els mobles, els pneumàtics i els productes químics el 2029.

Segons la categoria de producte, un DPP inclou, entre altres coses, informació sobre la composició dels materials, la reparabilitat, la durabilitat, la petjada de carboni i l'origen dins la cadena de subministrament. L'abast específic es defineix per a cada indústria mitjançant actes delegades.

El DPP s'accedeix mitjançant un suport de dades adjunt al producte (com ara un codi QR o un xip NFC). Als consumidors, als recicladors, a les autoritats de vigilància del mercat i als funcionaris de duanes se'ls atorga accés a la informació rellevant, segons els seus nivells d'autorització respectius.